LISBOA

Escales de llum,
un mar quiet de teulades,
de vides arraulides en el somni
que esclaten del desig
i beunen de la llum
i s´esllagueixen.

Els nostres peus ens menen
a antics carrers estrets,
a belles façanes de rajoles
i finestres amb rostres
que es distreun
deixant que es perdi llur mirada
entre gent que passeja.

A l´ample silenci del riu
s´arreceren de nit
les veus, els colors.

Retornem a veus ja conegudes,
restablim amb els gestos
i alguns mots
afectes que hem desat en la memòria
per fer-ne la matèria de nous dies.

Onades de pedres i de pells
que es fonen encalmades
perquè creixin les hores.

Abril de 1992.

CARLES DUARTE (do libro Llavis de terra)